La Química de la Llar i la Vida Diària
La indústria química, fabricant productes de neteja, productes per a la neteja personal i la cura dels nens, elaborant materials per a la construcció d'aparells electrodomèstics i permetent l'òptima conservació dels aliments, ha contribuït de manera decisiva a facilitar les tasques de la llar. En les economies primitives, es dedicaven 16 hores al dia a les necessitats bàsiques, i en el món modern, tan sols dues, a causa dels detergents, la roba fàcil de planxar i netejar, o els aliments congelats, per exemple.
Començant per la cuina, en ella trobem estris recoberts de plàstic als quals no s'adhereixen els aliments, recipients i mobles del mateix material, plaques ceràmiques, films transparents per a embolicar, safates antilliscants, llaunes de conserva protegides interiorment i aliments preparats contra l'efecte de fongs i bacteris.
Si passem a la sala d'estar allí es troben la televisió, el vídeo, un reproductor de so, discos compactes, i cintes magnètiques… tots ells constituïts per materials químics, des del recobriment interior de les pantalles de televisió, fins els suports magnètics, passant pels discos compactes. I en totes les habitacions hi ha elements derivats de productes químics: catifes, tapisseries, teles, farciment de coixins, sabó, perfums, pintura, adhesius, joguines, detergents, insecticides, cosmètics… Miri al seu voltant i busqui algun objecte per a la fabricació del qual no hagi jugat la química un paper important… aquest exercici el pot repetir a l'avió, l'automòbil o al carrer.
La química ens vesteix per a cada ocasió: anar al camp, banyar-nos en el mar, practicar algun esport, escalar una muntanya o anar a una festa. Les fibres naturals són difícils de modificar i es produeixen d'una manera relativament ineficient. Les fibres sintètiques es poden alterar perquè responguin a necessitats específiques i es produeixen en gran quantitat fàcilment. A més, les fibres naturals no són tan naturals com semblen. Ha vist vostè la llana tal com la produeixen les ovelles, o com queda el cotó que, al no tenir protecció química, és atacat per una plaga d'escarabats?
La química també ens ajuda a obtenir majors rendiments en la manipulació dels aliments, permetent la seva conservació i el seu transport en cambres frigorífiques, preservant les seves propietats i allargant la seva vida, tant en els escorxadors, com en els grans magatzems, les botigues i, finalment, en els refrigeradors i neveres domèstiques. Tots aquests aparells funcionen amb gasos criogènics "nets" i estan aïllats tèrmicament amb escumes sintètiques.
Finalment cal citar l'enorme importància que tenen els envasos, fabricats amb productes químics, per a la conservació dels aliments. Aquests recipients d'aspecte innocent són admirables peces tecnològiques. Han de ser lleugers i resistents, i n'hi ha de compostos per nombroses capes de film diferents, cadascuna amb funcions i propietats específiques. La permeabilitat selectiva als gasos com l'anhídrid carbònic i l'oxigen, així com a la humitat i a la llum, dels materials basats en polímers ha servit per a desenvolupar embalatges amb una atmosfera interior modificada. Si les propietats de barrera se seleccionen adequadament, un material d'embalatge pot mantenir una atmosfera modificada dintre del recipient, allargant l'anomenada "vida en el prestatge" del producte.
Els productes deshidratats han de ser protegits de la humitat durant el seu emmagatzematge. Els aliments grassos han de ser protegits de l'aire per a reduir la seva oxidació. La fruita fresca, per contra, ha de respirar, i és necessari que en el recipient circulin els gasos. Per a totes aquestes necessitats, de vegades contradictòries, la química té els materials necessaris.
Amb ella es fabriquen també "envasos intel·ligents" quan es requereixen característiques especials. Així, hi ha envasos, per exemple, que es fabriquen amb productes que absorbeixen l'oxigen i el retiren del seu interior, i altres que estan compostos per films sensibles a la temperatura i presenten canvis abruptes a la permeabilitat dels gasos per damunt o sota certes temperatures, com a conseqüència del canvi d'una estructura cristal·lina a una amorfa a causa de la fluctuació tèrmica.
És important també ressaltar la importància dels plàstics en la reducció de residus d'envasos. A causa de la seva resistència i de la seva lleugeresa permeten desenvolupar la principal estratègia, que consisteix en la disminució en origen, prestant-se d'altra banda al reciclat i reutilizació, mostrant així la seva ecoeficiencia.